L’any 1959, un grup d’analistes de la Península Ibèrica, després de diversos anys de treball regular amb analistes de la Societat Suïssa de Psicoanàlisi i de la Societat de Paris, aconsegueixen ser acceptats com a Societat component de l’Associació Psicoanalítica Internacional, amb el nom de Sociedad Luso-Española de Psicoanàlisis.
Durant els anys següents, diversos analistes de Barcelona Pere Bofill, Pere Folch i Júlia Corominas, marxen a Londres per completar la seva formació a la Societat Britànica de Psicoanàlisi. Si fins aleshores, el pensament predominant havia estat el de la psicoanàlisi francesa, bàsicament freudiana, a partir d’aquest moment les idees del grup kleinià de Londres van adquirir preponderància.
L’any 1967, els analistes de Portugal es constitueixen en grup propi, per la qual cosa aquest mateix any la Sociedad Luso-Española de Psicoanálisis ha de modificar el seu nom i passa a dir-se Sociedad Española de Psicoanálisis. A partir del 1973, els analistes de Madrid inicien el procés per constituir-se en organització independent, la qual fou finalment acceptada com a societat component de l’API, amb el nom de Asociación Psicoanalítica de Madrid.
La majoria dels psicoanalistes de la SEP apliquen la funció psicoanalitica en altres àmbits: medicina, psiquiatria, psicologia clínica, educació, docència universitaria, ciències socials i de la cultura, etc. En aquestes tasques, fora de l’enquadrament estrictament psicoanalític, s’afavoreix el treball interdisciplinar, facilitant i estimulant l’intercanvi de pensaments i experiencies.
