La psicoanàlisi és un mètode d’observació de la ment humana, que tracta de comprendre i explicar el seu funcionament amb la finalitat d’aconseguir uns objectius terapèutics per al pacient. Com a resultat d’aquestes observacions ha estat possible desenvolupar una teoria psicològica de la conducta i de la ment humana. Encara que iniciat per Sigmund Freud fa més de cent anys, el mètode ha anat evolucionant de manera considerable des del seu inici, a través dels seus seguidors.

El mètode consisteix a generar unes condicions de treball estables per al pacient i el psicoanalista. Ambdós es troben en sessions de quaranta-cinc a cinquanta minuts diverses vegades a la setmana (4 o 5, en alguns casos 3) durant uns anys.

La teoria psicoanalítica suggereix que no tan sols els factors constitucionals i genètics constitueixen la personalitat i els seus desequilibris, sino que també existeixen altres influències importants, tals com, l’experiència del naixement, les primerenques relacions amb els pares, la sexualitat, les pèrdues ,les ansietats de mort. Aquestes experiències crucials viscudes en el nucli familiar, de manera constant, van establint determinats pautes de sentiments, fantasies i relacions inconscients que es troben en l’arrel dels problemes pels quals la gent busca ajuda. Les condicions regulars de la psicoanàlisi proporcionen un marc en el qual aquests models de relació inconscients poden ser conscienciats i elaborats, a través de la seva comprensió en la mateixa relació establerta entre pacient i analista.

Avui dia comptem amb l’evidència d’estudis empírics que avalen la validesa del tractament psicoanalític.